Posteado por: J. Enrique Mrt. Escrivà | febrero 24, 2011

SI A TV3

Cada dia veig com s’enfonsa la democràcia en el meu poble, el Valencià. Ara li toca el torn a la llibertat d’expressió i a la llibertat cultural, i el primer cap que cau es la cadena autonòmica catalana Tv3 que des de fa vora més de vint anys s’està vegent en el nostre territori. Ficant com justificacions els temes econòmics, temes de llicencies, pagament de repetidors, il·legalitat, etc. És veu que la manipulació dels medis en València és la clau pera dominar al poble com ho fa el govern de la Generalitat Valencia governat pel Partit Popular, i si no el tens completament dominat com esta el canal “públic” valencià Canal9 esta clar que es un molèstia, i en aquest cas Tv3, per donar un altre punt de vista a les situacions o com ells diuen per utilitzar la cadena per a “catalanizar Valencia”.

També no puc deixar a banda els grups ultra feixistes com el GAV (Grup d’Acció Valencianista) o Coalició Valenciana (“ojo al dato” : el seu dirigent es un ex falangista) on la irracionalitat ideològica, la incoherència i la xenofòbia, son els factors que dominen a aquestes persones que es disfressen de demòcrates valencians nacionalistes però son l’esperit totalitari franquista. Estos grups de gent els quals els seus pares eren els que es burlaven de la gent dels pobles perquè parlaven el Valencià (“ojo al dato”), han segut els promotors del tancament de les emissions, simplement per ser catalans. El PP valencià de nou ha demostrat les seus cartes ultradretes, i justificant que en les seues files té a ex dirigents d’agrupacions com aquestes, per no nomenar a la casi extingida Unió Valenciana. En conclusió, utilitzar el sentiment anticatalanista per la captació de vot de gent irracional.
Aquesta és la València que volem pera els nostres fills?, en la que es tanca a qualsevol cultura? Fomentar la xenofòbia a un poble com el Català, simplement perquè tenen altra forma de pensar, vore o dir les coses? Que collons estem creant?  Quina societat democràtica és aquesta? On està la llibertat de decidir?
Senyors del PP i de tota la calumnia ultradreta que existeix en la societat valenciana, si no volen vore TV3 poden fer dues coses o canviar de canal o desconfigurar-lo de la televisió, i seguin pegant-se cabotades contra la paret. Ací ningú t’obliga a vore un canal, com es feia avanç en el NO-DO, i és el que intenten fer vostés amb Canal9.
Eres lliure de vore el que et plaga. Perquè encara que vostès giren la cara, es tapen els ulls i els oïts. Hi ha de gent en aquesta terra que l’agrada vore i sentir altres punts de vista, l’agrada integrar-se en altre cultures, comparar-les, inclús adependre d’elles. Sempre serà millor els punts de vista de cinc persones en vegada de sols una, perquè així tindràs la capacitat de decidir i raonar.
Açò no és un sentiment nacionalista, açò és el sentiment de les llibertats i de les cultures. No podem tancar-nos en una societat cavernícola on soles esta la meua tribu en una cova i tot el que me rodeja es la jungla on estan els perills. Estem en la societat de la plena informació on tenim els mitjans pera poder convertir-nos en ciutadans, no del meu poble ni de la meua terra o de la meua nació, sinó en ciutadans del món. Per això el primer que tenim que fer es obrir la nostra finestra, deixar l’aire entrar i respirar. Obrir els ulls i llevar-nos eixa visió de 30 graus i passar a tindre una visió de 180.
La democràcia és més que anar un dia i ficar una papereta en una urna. La democràcia son uns valors, una virtut i un discurs que com torne a dir en aquesta terra queda molt per madurar.
Ara és el moment de fer que les nostre llibertats es senten, que la pluralitat siga un fet i que la televisió siga lliure de fronteres.
Per tots i per tu, No ens quedem arrere. La Cultura és la base de les societats ; Digues SI a TV3,  Digues Si a Canal9 públic i plural.


Imagen
Anuncios
Posteado por: J. Enrique Mrt. Escrivà | febrero 24, 2011

Gracias democracia, gracias pueblo

>

Treinta años han pasado desde que los energúmenos salva patrias entraron con pistola en mano en la cámara del congreso de los diputados que representa a los ciudadanos de los pueblos del estado español. Aquellos años tan difíciles en los que la sociedad pedía a gritos la democracia que desde 1939 había desparecido en nuestro estado, pasando a una dictadura totalitarista ultranacionalista que todos bien conocemos, como que duró demasiado. Situación  que produjo un retraso social, deportivo, tecnológico y económico de cuarenta años atrás de otros países europeos. El 23 de febrero de 1981 fue un día que se quería recuperar esta incoherente ideología guiada por el sectarismo, patriotismo y neofascismo. Pero se toparon con el pueblo y la democracia  los cuales unidos chillaron un gran ¡YA BASTA!

Esta fecha, el 23 de febrero, es el día del recuerdo democrático, el día en que la democracia venció al irracionalismo totalitario que quita las libertades del ser humano, una revancha al golpe del 18 de julio de 1936, un día para que todos los ciudadanos de todos los pueblos que componen este estado recuerden el que no hay que volver a repetir, mantener día a día el espíritu democrático  y  así  todos juntos gritar ¡DEMOCRACIA Y LIBERTAD!


Imagen
Posteado por: J. Enrique Mrt. Escrivà | enero 24, 2011

También la Lluvia

>

Después de ver la película “También la lluvia” de la directora Icíar Bollaín con gran reparto como Luis Tosar, Gael García Bernal, Juan Carlos Aduviri, Karra Elejalde, Raúl Arévalo, entre otros. Me ha dado mucho que pensar, sobre todo al conocer que los tiempos cambian para unos pero no para otros, y ¿por qué digo esto? Por la sencilla razón que después de quinientos años de conquista a los indígenas sudamericanos todo sigue igual.

 La película da un punto de vista de cómo un director mexicano (Gael) y un promotor español (Tosal) quieren hacer una película que refleje la conquista de América, dando un vuelco de soberbia y avaricia a la figura de Colón, dar a conocer el genocidio indígena, y las reivindicaciones de los misioneros dominicos contra esta barbarie. Pero mientras se va haciendo la película te das cuenta que ellos se comportan como esos conquistadores que quieren reflejar, ellos son los “conquistadores” que ven, en este caso a los indígenas de Bolivia, como ese oro que buscaban los españoles, en utilizarlos como extras para su película por dos pésimos dólares y así poder tener por bajo coste grabaciones en sus tierras y en actores para tener muchísimos más beneficios. Detrás de este contexto se encuentra los movimiento sociales indígenas bolivianos y los disturbios que ocurrieron en el 2000 por el tema de la privatización del agua, también llamados “La Guerra del Agua”. (El final no lo voy a contar, mejor verla vosotros mismos)

Bien, después de esta pequeña explicación de la película y del punto de vista que para mi da, me hago las siguientes preguntas, como por ejemplo, ¿Cómo puede ser que una cosa tan vital como el agua llegue a ser un lujo para unos y un derroche para otros? ¿Cómo podemos ser tan hipócritas en el “primer mundo”? si amigos, el “primer mundo” ese donde supuestamente nos encontramos ahora en el que nos importa más tener un BMW o preocuparnos por una sarta de tonterías sin sentido o discusiones para ser “ciudadanos de primera”, por no decir las barbaridades de por que no le dejan fumar a uno en un bar, y en la otra parte del gran charco Atlántico hay gente que está luchando, con su vida en juego, por tener un vaso de agua ¿En qué mundo nos hemos convertido?  Pues  si os digo la verdad creo que no nos hemos convertido simplemente somos  los de siempre, los mismos que hace quinientos años, pero ahora llevamos vaqueros, conducimos un coche y tenemos un Iphone.

Ahora ya no hay ni Corteses ni Pizarros, ahora existen las multinacionales que vieron el nuevo oro en Latinoamérica. Controlando de nuevo a los indígenas y entrando de nuevo en sus tierras, prometiéndoles cosas básicas que luego ni les dan o dándoles una miseria de dinero por un trabajo de esclavo. Se aprovechan de su debilidad por su supuesto analfabetismo, pero el pueblo indígena se merece más que un respeto, han guardado y protegido durante milenios las grandes tierras de Latinoamérica, creo que es más que justo que los suyo sea suyo, y también creo que es más justo no por el hecho de ser indígena sino por el hecho de ser humano que tengan los derechos básicos, como el agua, la educación, la sanidad, la vivienda, etc. ¿Cuándo de verdad desaparecerán las injusticias sociales en el mundo? Sinceramente aun nos queda mucho por evolucionar, pero creo que el nos queda mucho más es aprender a saber evolucionar.

Imagen

Posteado por: J. Enrique Mrt. Escrivà | enero 19, 2011

El civisme, el camí dels moviments socials enfront de la societat demagògica.

>

En aquesta societat en la que estem convivint des de l’última dècada, dóna molt del que pensar de la nostra terra valenciana, es veu que estem vivint en el pur “Mite de la Caverna” que el gran filòsof grec Plató explicava en el llibre VII de la seua obra “La República”. I per què dic açò?, doncs perquè vivim en el món de la sensibilitat que ens fiquen els nostres governants i de la seua hipocresia. Estem sotmesos a una societat plena d’escaparates ornamentats on estan venent la nostra raó i pensament a canvi de la nostra manipulació i singularitat del nostre esperit. A la fi, el que fem no es altra cosa que la pura descripció de la demagògia i si ningú sap el que significa doncs és la corrupció de la democràcia, i no es refereix a corrupció de furtar diners públics (cosa que els nostres benvolguts i ídols polítics, per a molts, estan fent mentre es riuen de la nostra cara) sinó el fet d’utilitzar les nostres emocions per a bens propis i pel poder, en poques paraules, si açò continua així, ens convertirem en un oclocràcia.

Pareix ser que quant menys penses, raones, vulgues donar els teus punts de vista, treballar junts amb uns criteris raonables, donar iniciatives per millorar, plantejar projectes, entre altres coses, per a ells millor. El important es idolatrar al poder, i si no ho fas aleshores et poden passar dues coses, per una part et poden muntar una parafernàlia tipus “Gran Hermano” del llibre “1984” per a que no òbrigues la boca i sigues un més en el corral, o si no tens el carnet de simpatitzant de “las gaviotas” no és que només no et fan cas sinó que encara et volen afonar i si cal desterrar-te com al Cid (en definitiva, el que es diu “buena gente”, de “confianza” i “con las ideas claras”). Ni l’aigua de l’albufera de València està tan estancada com la societat que han muntat estes “persones” o millor dit que ens han muntat una tipus “Matrix”. Si ara em diuen que vivim en els finals del segle XIX, jo m’ho crec. I no tenim que anar molt lluny per a donar-se compte, només cal mirar els pobles del nostre voltant.

Doncs si penseu que tot el món és així, estarem molt equivocats. Que pensaríeu si el poble dels festers i dels borratxos (que així és com ens coneixen per les rodalies) fóra un exponent a seguir i capaç de donar lliçons en temàtica de civisme? doncs si, parlar de L’Eliana és parlar de civisme i no és per a menys. A L’Eliana tenim una de les millors societats, associacions, col·lectius o particulars, que es pot trobar en molts kilòmetres a la rodona. La seua competitivitat fa que la ciutadania d’aquest poble participe a l’hora de treballar junts amb els governants o entre ells per a prendre grans decisions, millores i dur a terme iniciatives populars. Potser tindrà que vore que L’Eliana és un dels pobles que més llicenciats universitaris concentra dins del seu terme, per no dir que els elianers són gent de ment oberta, sensata i treballadora pel seu poble, sigues o no llicenciat.

Per una altra part, encara que a molta gent no li agrade, per a que tot açò vaja endavant té que haver un govern municipal que coopere i sinó fóra per que tenim un govern municipal de partits progressistes puc dir que moltes d’aquestes societats, associacions, col·lectius o particulars no durien a terme cap iniciativa. L’Eliana es pluralitat i la pluralitat la vegem en cadascun dels ciutadans, els quals respecten i conviuen els uns amb els altres. El fonament d’aquesta pluralitat són aquestes agrupacions i la seua participació amb tots els seus tipus de pensament i de raonament. Amb aquestes paraules no vull ficar a L’Eliana com “La útopia de Tomas Moro” que defectes en tenim, no som perfectes. Però el que vull plantejar és el fet que ací cada ciutadà té el seu lloc vinga d’on vinga i som uns privilegiats per tindre-ho, cosa que deuríem de valorar tant entre tots com cadascú, així que participa.

[Publicat en el nº 212 de L’Eliana 2000]

Categorías